El mètode de les imatges

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Electromagnetisme

Camp elèctric
La llei de Coulomb
El motor de Franklin
Camp i potencial
d'una càrrega puntual
Camp i potencial
de dues càrregues
Dipol elèctric
Línia de càrregues
Llei de Gauss
Model atòmic de
Kelvin-Thomson
La cubeta de Faraday
Conductors
Generador de
Van de Graaff
Conductors (II)
Càrrega induïda
en un conductor
Esfera conductora
en un camp uniforme
Un pèndol que
descarrega un
condensador
marca.gif (847 bytes)Mètode de
les imatges

Esfera carregada pròxima a un pla conductor a potencial zero

Referències

 

El mètode de les imatges implica la conversió d'un camp elèctric en un altre equivalent més fàcil de calcular. En certs casos és possible substituir un conductor per un o més càrregues puntuals, de manera que les superfícies conductores se substitueixen per superfícies equipotencials als mateixos potencials.

S'ha emprat el mètode de les imatges per a determinar el camp i el potencial d'un sistema format per una càrrega puntual Q pròxima a una esfera conductora a potencial zero. En aquesta página descriurem un sistema un poc més complex format per una esfera conductora i un pla a potencial zero.

 

Esfera carregada pròxima a un pla conductor a potencial zero

Obtinguem el camp elèctric d'una esfera carregada pròxima a un pla conductor a potencial zero, pel mètode de les imatges, mitjançant aproximacions successives.

Substituirem l'esfera i el pla per una successió de càrregues puntuals de signes contraris que convergeixen a zero ràpidament, i que fan que les dues superfícies (esfera i pla) siguen equipotencials.

Suposem que l'esfera de radi a té una càrrega Q i que el centre de l'esfera dista d > a del pla, que està potencial zero.

 

Les passes per a aplicar el mètode de les imatges són les sigüents:

  1. Col·loquem una càrrega q1 en el centre de l'esfera. Això fa que la superfície esfèrica de radi a sig equipotencial, però no així el pla.

  1. Col·loquem una càrrega –q1 a una distància 2d del centre de l'esfera. Això fa que el pla siga una superfície equipotencial, però ja no ho serà l'esfera.

 

  1. Col·loquem una imatge q2 de la càrrega –q1 en l'interior de l'esfera. Calculem el valor de q2 i la seua posició x2 per tal que l'esfera siga una superfície equipotencial, tot i que deixe de ser-ho el pla.

 

El potencial en A (-a, 0) degut a les càrregues –q1 i q2 el fem zero:

El potencial en B (a, 0) degut a les càrregues –q1 i q2 el fem zero:

Aïllem q2 i x2 en aquest sistema de dues equacions amb dues incògnites:

  1. Col·loquem una càrrega –q2 simètrica de q2 per tal que el pla siga equipotencial; però deixarà de ser-ho la superfície esfèrica.

 

  1. Col·loquem una càrrega q3 imatge de –q2 en l'interior de l'esfera, per a què aquesta siga equipotencial, tot i que el pla deixe de ser-ho.

El potencial en A (-a, 0) degut a les càrregues –q2 i q3 el fem zero:

El potencial en B (a, 0) degut a les càrregues –q2 i q3 el fem zero:

Aïllem q3 i x3 en aquest sistema de dues equacions amb dues incògnites:

Continuem el procés, que convergeix ràpidament fins que tinguem la precisió que vulguem.

Relacions recursives

Podem calcular la successió de càrregues qi i les seues posicions xi mitjançant les relacions recursives

Exemple

Prenem d = 3a, q1 = 1, i a = 1.

Pas i

Posició xi

Càrrega qi

1

0

1

2

0.166667

0.16667

3

0.171429

0.02857

4

0.171569

0.00490

5

0.171573

0.00084

6

0.171573

0.00014

Com podem apreciar, la successió convergeix ràpidament.

La distribució de càrrega formada per una esfera de radio a i un pla a potencial zero situat a una distància d > a del centre de l'esfera podem substituir-la per una successió de càrregues puntuals positives situades en l'esfera i les càrregues negatives corresponents situades simètricament respecte del pla.

Així, la càrrega qi està en la posició xi i la seua simàtrica –qi està en la posició 2d-xi.

La càrrega total de l'esfera és

Tan sols q1 contribueix al potencial de l'esfera; les càrregues -q1, q2 anul·len el potencial de l'esfera i el mateix ocorre amb tots els parells de càrregues restants. El potencial de l'esfera és, per tant, V = q1/(4πє0)

Camp i potencial produït pel conjunt de càrregues puntuals

Calculem el camp i el potencial produït en el punt P (x, i ) pel parell de càrregues qi, situada en el punt xi, i la seua simètrica –qi, en la posició 2d-xi.

El mòdul del camp E1 produït per la càrrega qi és

El mòdul del camp E2 produït per la càrrega simètrica -qi és

Les components del camp total Ei són

Eix = E1·cosθ1 + E2·cosθ2
Eiy
= E1·sinθ1 - E2·sinθ2

El potencial Vi en el punt P degut a les dues càrregues és

El camp i el potencial total són, respectivament, la suma de tots els camps i els potenciales produïts pels parells de càrregues disposades simètricament al pla:

Activitats

S'introdueix:

  •  la distància d entre el centre de l'esfera carregada i el pla a potencial zero, en unitats del radi a de l'esfera, actuant en la barra de desplaçament Distància.

Es pitja el botón Nou.

Es tracen les línies de força (en color blanc) i les superfícies equipotencials (en color blau clar).

Les superfícies equipotencials s'han traçat en intervals de 0.05 unitats arbitràries, prenent el potencial de l'esfera com la unitat.

LineasApplet apareixerà en un explorador compatible JDK 1.1

 

Referències

Lorrain P., Corson D. Campos y ondas electromagnéticas. Selecciones Científicas (1972), pàgs. 159-161.