Oscil·lacions transversales d'un imant

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Electromagnetisme

Camp magnètic
Força sobre un
conductor rectilini
La balança de
corrent
Força i moment 
sobre una espira
El galvanòmetre
La roda de Barlow

Corrent rectilini
L'espira
El solenoide i el
toroide
marca.gif (847 bytes)Oscil·lacions
d'un imant (I)
Oscil·lacions
d'un imant (II)

Moment magnètic d'un imant

Oscil·lacions transversals d'un imant

Activitats

Referències

 

En aquesta pàgina se simula una experiència que ens permet determinar el moment dipolar magnètic d'un imant mitjançant el mètode de les oscil·lacions transversals.

 

Moment magnètic d'un imant

Per a calcular el moment magnètic d'un imant al llarg del seu eix considerarem l'equivalència que hi ha entre corrents i imants. Considerem un imant cilíndric de radi a i longitud L. Si el moment magnètic de l'imant és m, el corrent equivalent Ieq que produeic aquest moment magnètic és

El corrent elemental di que circula per l'espira d'amplària dx compresa entre x i x+dx és

El corrent di que circula per aquesta espira de radi a produeix en el punt P un camp magnètic dB la direcció i el sentit del qual s'assenyalen en la figura

Totes les espires elementals produeixen en P un camp que té la mateixa direcció i sentit però distint mòdul, depenent de la seua distància x al punt P.

Per a integrar hem de fer el canvi de variable a = x·tanq , i si tenim en compte que 1+tan2q =1/cos2q , simplifiquem molt la integral

on

Conegudes les dimensions de l'imant, el seu radi a i la seus longitud L, es pot mesurar el camp magnètic B produït per l'imant a una distància z al llarg del seu eix i determinar així, mitjançant la fórmula anterior, el moment magnètic m de l'imant.

 

Oscil·lacions transversales d'un imant

El dispositiu experimental consta d'un parell de bobines de Helmholtz de radi R, que tenen N espires cadascuna, connectades a una bateria de manera que el corrent recorre les espires en el mateix sentit. Les bobines es disposen paral·lelament a una distància R una de l'altra. Un petit imant de moment dipolar m es penja d'un fil de manera que estiga situat en el punto mitjà de l'eix de les bobines.

Quan l'eix de l'imant no coincideix amb l'eix de les bobines, el camp magnètic fa un moment (d'un parell de forces) que tendeix a orientar el seu moment dipolar en la direcció del camp. Com veurem, l'imant descriu aproximadament un Moviment Harmònic Simple (M.A.S.), el període del qual podem mesurar amb un cronòmetre.

El camp magnètic produït per una bobina de radi R, de N espires, recorreguda per un corrent d'intensidad i, en un punt del seu eix que dista x del seu centre, és

La direcció del camp és la de l'eixe de la bobina i el seu sentit està donat per la regla de la mà dreta, com assenyala la figura.

El camp produït per dues bobines iguals, recorregudes pel mateix corrent i, en el punt mitjà de l'eix comú de les bobines, x = R/2, és

Els camps produïts per les dues bobines tenen el mateix mòdul, la mateixa direcció i el mateix sentit.

Si l'imant se separa un angle petit θ de l'eix de les bobines, es fa sobre ell un moment M = m´B.

  • El mòdul del moment és M = mB·sinθ

  • La direcció, l'eix de rotació Z

  • El sentit, l'indicat en la figura.

L'equació de la dinàmica de rotació al voltant d'un eix fixe Z s'escriu

I·α = - mB·sinθ

on I és el moment d'inèrcia de l'imant, que depèn de la seua forma i dimensions, i α és l'acceleració angular.

El signe menyss s'interpreta de la manera següent:

  • quan l'angle θ és positiu, el moment M és negatiu;

  •  quan l'angle θ és negatiu (com en la figura) el moment M és positiu.

Expressem l'equació del moviment en forma d'equació diferencial,

 

Aquesta és una equació semblant a l'obtinguda en l'estudi del pèndol simple. No és l'equació diferencial d'un MAS. Ara bé, si l'amplitud de l'oscil·lació és petita podem fer l'aproximació sinθ ≈ θ,

i obtenim, llavors, l'equació diferencial d'un MAS de freqüència angular

Com que el camp magnètic B és proporcional a la intensitat i que circula per les espires, la representació gràfica de ω2 en funció de i serà una línia recta. Si mesurem el pendent de la recta podem calcular el moment dipolar magnètic m de l'imant.

Si l'imant comença des de la posició θ0 en l'instant t = 0, amb una velocitat angular inicial nul·la, dθ/dt=0, l'equació del MAS, com es pot deduir fàcilment, és

θ = θ0·cos(ωt)

 

Activitats

Prem el botó titulat Nou. El programa interactiu genera aleatòriament un valor del moment magnètic m comprès entre 2.0 i 5.0 A·m2.

  • S'introdueix la intensitat i del corrent en el control d'edició Intensitat.

Es prem el botó Comença.

Fem servir els botons Pausa/Continua i Paso podem mesurar el període. Els parells de dades, intensitat i i període P = 2π/ω, es guarden en el control àrea de text situat a l'esquerra de la miniaplicació (applet).

Una vegada s'han arreplegat diversos resultads “experimentals” es prem el botó Gràfica per a obtenir la representació gràfica d'aquestes dades i la recta d'"ajust". El programa calcula i mostra en la parte superior de la miniaplicació (applet) el pendent d'aquesta recta.

Per a calcular el moment dipolar magnètic necessitem les dades següents (veges l'article citat en les referències):

  • El radi R de les bobinas s'ha fixat en el valor 20 cm.

  • El nombre d'espires de cada bobina és N = 154.

  • El moment d'inèrcia de l'imant és I = 3.23·10-5 kgm2.

Amb aquestes dades obtenim la relació de proporcionalitat entre el quadrat de la freqüència angular ω2 i la intensitat i.

Exemple

Hem començat l'“experiència” prement el botó titulat Nou i, tot seguit, s'han introduït diversos valors de la intensitat del corrent i.

S'ha premut el botó titulat Gràfica i el valor del pendent de la recta d'“ajust” a les dades experimentals és 94.01. Per tant, el moment dipolar magnètic de l'imant val

94.01 = 21.435·m         m = 4.39 A·m2

 

SolenoideApplet apareixerà en un explorador compatible JDK 1.1

 

Referències

Bisquert J., Manzanares J. A., Mafé S. Determinación experimental del momento dipolar magnético, un modelo estático y dos dinámicos. Revista Española de Física, V-6, nº 2, 1992, pàgs. 43-47.