El problema dels dos condensadors

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Electromagnetisme

Autoinducció i
Inducció mutua
Autoinducció.
Circuit R-L
Circuits acoblats (I)
Circuits acoblats (II)
Oscil·lacions
elèctriques
marca.gif (847 bytes)El problema dels
 dos condensadors
Elements d'un
circuit de C.A.
Mesura de l'auto-
inducció d'un anell
Circuit LCR en sèrie
Ressonància
Mesura de la velocitat
de la llum en el buit
Efectes mecànics de
la llei de Faraday
L'anell de Thomson (I)
L'anell de Thomson (II)

Circuit format per dos condensadors, una resistència i una autoinducció

Solucions de l'equació diferencial

Càrrega final dels condensadors

Estudi energètic

Comportament d'un circuit real

Activitats

Referències

 

En la pàgina “Agrupació de condensadors” hemos estudiat el problema de dos condensadors iguals de capacitat C que es connecten en paral·lel. Quan es carrega un condensador amb càrrega Q i es connecta a un altre descarregat, en l'estat final els dos condensadors es carreguen amb la mateixa càrrega Q/2. L'energia elèctrica acumulada en els condensadors en l'estat final és justament la meitat de l'energia inicial.

Per a explicar aquesta pèrdua de energia s'ha supusat que entre els dos condensadors hi ha una resistència R. La diferència d'energia es dissipa en la resistència en forma de calor. Tot i que aquest model sembla satisfactori ja que és natural incloure la resistència R dels cables que connecten els condensadors ens queda un problema sense resoldre.

El corrent i canvia des d'un valor i = 0, per a t < 0, a un valor i0 = Q/(RC), per a t = 0. La raó d'aquesta discontinuitat és que no hem inclòs l'autoinducció L que té qualsevol circuit.

 

Circuit format per dos condensadors, una resistència i una autoinducció

Considerem el següent circuit format per dos condensadors de capacitats C1 i C2, una resistència R i una autoinducció L.

El condensador de capacitat C1 està carregat amb una càrrega Q, i el condensador de capacitat C2 està inicialment descarregat. En l'instant t = 0 es tanca el circuit. El condensador de capacitat C1 es descarrega i carrega el condensador de capacitat C2.

En un instant donat t tindrem que:

  • el condensador C1 té una càrrega q1;
  • el condensador C2 té una càrrega q2;
  • per la resistència R circula un corrent d'intensitat i;
  • per l'autoinducció L circula un corrent d'intensitat i.

Mesurem les diferències de potencial entre els punts a i b, b i c, c i d, d i a.

En un circuit tancat es compleix que

Vab + Vbc + Vcd + Vda = 0

  • En el condensador C1 el potencial de a (placa negativa) és menor que el b (placa positiva), de manera que Vab = -q1/C1
  • En la resistència R el corrent d'intensitat i circula de b a c, per tant, Vbc = i·R
  • En el condensador C2 el potencial de c (placa positiva) és major que el de a (placa negativa), de manera que Vcd = q2/C2
  • En l'autoinducció, si la intensitat augmenta la fem s'oposa a aquest increment, Vda = L·di/dt.

L'equació del circuit és

amb q1 + q2 = Q.
Si inicialment el condensador C2 està descarregat q2 = 0, la càrrega q1 disminueix amb el temps i la càrrega q2 augmenta amb el temps; la intensitat i (càrrega per unitat de temps) valdrà

 

L'equació del circuit s'escriu en terme de q2 així

o bé,

La solució d'aquesta equació diferencial és de la forma

La constant y1 és la solució particular de l'equació diferencial i la resta és la solució general que ja vam trobar en l'estudi de les oscil·lacions amortides.

Introduint la solució particular y1 en l'equació diferencial tenim que y1 = Q·C2/(C1+C2)

Les condicions inicials q2 = 0, i dq2/dt = 0 determinen els valors de A i B.

Comprovem que, en l'instant t = 0, q2 = 0 i i = 0. Després d'un temps molt gran, t→∞,  i→0 i


Deducció alternativa

Derivem l'equació del circuit respecte del temps

i obtenim l'equació diferencial de les oscil·lacions amortides

Per a integrar l'equació diferencial necessitem conèixer la intensitat i en l'instant t = 0, i el valor de la derivada primera di/dt de la intensitat en aquest instant.

Les condicions inicials en l'instant t = 0 són, per tant, les següents: intensitat i = 0, el condensador de capacitat C2 es troba descarregat, q2 = 0, el condensador de capacitat C1 té una càrrega inicial q1 = Q. L'quació del circuit s'escriu, para t = 0,

Solucions de l'equació diferencial

La solució de l'equació diferencial depèn del paràmetre g.

Oscil·lacions amortides (g < w0)

Les condicions inicials determinen l'amplitud A i la fase inicial φ.

L'equació de l'oscil·lació amortida és

Oscilació crítica (g = w0)

La solució de l'equació diferencial és

Les condicions iniciales determinen les constants A i B

La variació de la intensitat i en funció del temps t és

Oscilació sobreamortida (g > w0)

La solució de l'equació diferencial és

Les condicions inicials determinen les constants A i B

La variació de la intensitat i en funció del temps t és

 

Càrrega final dels condensadors

Calculem les càrregues de cada condensador en funció del temps amb les condicions inicials següents: en l'instant t = 0 la càrrega del condensador C1 és q1 = Q i la càrrega del condensador C2 és q2 = 0.

Després d'un temps teòricament infinit s'estableix una situació d'equilibri. Per a obtenir la càrrega final dels condensadors no és necessari fer la integral en cadascun dels tres casos ja que després d'un temps teòricament infinit la intensitat i tendeix a zero, i la derivada di/dt tendeix també a zero. L'equació del circuit queda

-q1/C1 + q2/C2 = 0

Per la conservació de la càrrega

q1 + q2 = Q

i de les dues equacions anteriors obtenim

 

Estudi energètic

L'energia inicial emmagatzemada en el condensador de capacitat C1 és

L'energia emmagatzemada en els condensadors després d'un temps teòricament infinit és

La diferència d'energies Uf - Ui és l'energia que es dissipa en la resistència R fins que s'estableix la situació d'equilibri,

El lector es pot exercitar en el càlcul d'integrals per a demostrar que l'energia dissipada en la resistència en els tres casos és

  • Oscil·lacions amortides

S'integra per parts. Per a arribar a l'expressió final es té en compte que

  • Oscil·lacions sobreamortides

S'eleva sinh(βt) = (exp(βt) - exp(-βt))/2 al quadrat i es multiplica per exp(-2γt); la integral és immediata. S'ha de tenir en compte que  per a arribar a l'expressió final.

  • Oscil·lacions crítiques

Es fa el canvi de variable x = 2γt; la integral resultant és l'anomenada funció gamma, i el resultat es pot trobar en les taules d'integrals.

Per a arribar al resultat final s'ha de tenir en compte que γ = ω0

 

Comportament d'un circuit real

El comportament de la intensitat, per tant, depén dels valors de R, L i C.

Suposem un hipotètic circuit de 5 cm de radi, els elements del qual estàn connectats mitjançant cables de coure de 0.5 mm de radi.

La resistència dels cables és

L'autoinducció es calcula mitjançant la fórmula següent

D és el diàmetre del circuit i d és el diàmetre del cable.

Si els dos condensadors són iguals i la seua capacitat és de l'ordre de C1 = C2 = 100μF tindrem que la freqüència angular pròpia o natural és

El factor d'amortiment és

Tenim, clarament, que γ/ω0 << 1. Estem en una situació d'oscil·lacions amortides, tal i com vam suposar en base a l'analogia dels vasos comunicants.

Per a dos condensadors iguals C1 = C2 = C, i tenient en compte que γ << ω0 i, per tant, la freqüència de l'oscil·lació amortida és igual a la freqüència pròpia, ω ≈ ω0,

Per a obtenir aquesta imatge en la miniaplicació (applet) de les oscil·lacions amortides s'introdueix en els controls d'edició:

  • constant. d'amortiment, 7.0

  • posició, 0.0

  • velocitat, 500

Aquesta solució es pot comparar amb la que vam obtenir sense tenir en compte l'autoinducció del circuit,

que expressa que la intensitat i disminueix exponencialment amb el temps.

 

Activitats

S'introdueix:

  • la capacitat C1 del primer condensador, en μF, inicialment carregat, en el control d'edició Capacitat 1;

  • la capacitat C2 del segon condensador, en μF, inicialment descarregat, en el control d'edició Capacitat 2;

  • la resistència R, en mΩ, en el control d'edició Resistència;

  • l'autoinducció L de la bobina, en μH, en el control d'edició Autoinducció.

  • Es pot modificar l'escala de temps de l'eix horitzontal de la representació gràfica si triem un nombre o una fracció en el control de selecció Escala.

Es pitja el botón Comença.

S'observa com la càrrega flueix d'un condensador a l'altre, de forma anàloga a com flueix la càrrega entre els vasos comunicants. El flux de càrregues (la intensitat del corrent) està representat pel moviment de punts de color roig.

Si la resistència R no és nul·la la càrrega en cadascun dels condensadors tendeix cap a un valor límit.

En la gràfica es representa, en l'eix vertical, la càrrega q1/Q, i q2/Q i en l'eix horitzontal. El temps t es mesura en μs.

Exemple

S'introdueix:

  • capacitats: C1 = 3·10-6 F, C2 = 2·10-6 F

  • resistència, R = 50·10-3 Ω

  • autoinducció, L = 2·10-6 H

Calculem:

  • la constant d'amortiment γ = 12500 s-1

  • la freqüència angular natural ω0 = 645497 rad/s

  • la freqüència de l'oscil·lació amortida ω = 645377 rad/s

Les dues freqüències són prácticament iguals.

En l'instant t = 100·10-6 s calculem la càrrega

  • En el condensador de capacitat C2  obtenim  q2/Q = 0.41

  • En el condensador de capacitat C1, q1/Q = 1 - q2/Q = 0.59

on Q és la càrrega inicial, en l'instant t = 0.

Després d'un temps molt gran les càrregues en cadascun dels condensadors tendeix cap a

  • q2/Q = 0.4

  • q1/Q = 0.6

LineasApplet apareixerà en un explorador compatible JDK 1.1

 

Referència

Powell R. A. Two-capacitor problem: A more realistic view. Am. J. Phys. 47 (5) May 1979, pp. 460-462.