Viatge per l'interior de la Terra

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Dinàmica celeste

El Sistema Solar
Mesura de la velocitat
de la llum
La Lluna
El fenomen de les
marees
marca.gif (847 bytes)Viatge per l'interior de
  la Terra
Desviació cap a l'est
d'un cos que cau (I)
Desviació cap a l'este
d'un cos que cau (II)
Xoc d'un meteorit
amb la Terra
Mesura de G
La forma de la Terra
Intensitat del camp gravitatori g produït per la Terra

Túnel per l'interior de la Terra

Moviment sobre una superfície horitzontal

Òrbita circular al voltant de la Terra

Activitats

Referències

 

Suposem que excavem un túnel en la Terra al llarg d'una direcció paral·lela a un del seues diàmetres, com es mostra en la figura. En aquesta pàgina estudiarem el moviment d'una partícula que s'introdueix per uno dels extrems del túnel i demostrarem que tarda 42 minuts en eixir per l'altre extrem. Aquest temps és independent de la longitud del túnel.

Negligirem el fregament. Suposarem que la Terra no gira sobre el seu eix i que és perfectamente esfèrica, de densitat uniforme, i que el túnel té un diàmetre suficientement petit per tal que no afecte la força d'atracció que fa la Terra sobre la partícula considerada.

Podríem imaginar que es fa un túnel que travesse la Terra des de l'estat espanyol fins als antípodes, situats a Nova Zelanda. Una persona que s'introduira en el túnel a Alacant eixiria per l'extrem oposat després de 42 minuts de viatge, si resistira les temperatures elevades que hi ha en el centre de la Terra.

Suposem que es fa un túnel que connecte les ciutats d'Alacant i Barcelona; una persona que s'introduira en el túnel en la ciutat d'origen arribaria a la destinació als 42 minuts, més o menys el temps de viatge en avió, sense tenir en compte la llarga espera en l'aeroport abans d'embarcar.

 

Intensitat del camp gravitatori g produït per la Terra

En la secció camp elèctric del capítol Electromagnetisme s'estudia un cas similar, el model de Kelvin-Thomson d'un àtom d'hidrogen (un ió hidrogenoide amb un sol electró. L'àtom té forma esfèrica de radi R i la càrrega positiva Q està distribuïda uniformement en l'esfera.

El camp gravitatori i el camp elèctric tenen similituds i diferències:

·        El camp elèctric està associat a una propietat de la matèria que és la càrrega elèctrica. Hi ha dos tipos de càrrega, positiva i negativa. Les forces que descriuen les interaccions entre partícules carregades poden ser atractives o repulsives.

·        El camp gravitatori està associat a una propietat de la matèria que és la massa. La força que descriu la interacció entre dos partícules és sempre atractiva.

El camp gravitatori produït per una distribució esfèrica de massa de radi R i massa M té una expressió similar al camp elèctric produït per una distribució esfèrica de càrrega de radi R i càrrega total Q. Per tal de calcular el camp gravitatori utilitzarem les equivalències següents, fonamentades en la llei de Gauss.

El camp gravitatori produït per una distribució esfèrica de massa de radi R i massa M en un punt que dista r > R del centre és equivalent al camp gravitatori produït per una partícula de massa M situada en el centre de l'esfera, en un punt que hi dista r.

El camp gravitatori produït per una distribució esfèrica de massa de radi R i massa M en un punt situat a una distància r < R del centre és equivalent al camp gravitatori produït per la porció de massa continguda en l'esfera de radi r, en un punt de la seua superfície.

Per tant, és equivalent al camp gravitatori produït per una partícula de massa M r3/R3 situada en el centre de l'esfera, en un punt que hi dista r.

El camp gravitatori g produït per una distribució esfèrica i uniforme de massa de radi R i massa M té la direcció radial i el sentit cap al centre de la Terra. El seu mòdul val

 

Túnel per l'interior de la Terra

La força F sobre la partícula de massa m situada a una distància r < R del centre de la Terra val

 La component de la força al llarg de l'eix del túnel, Fx, és

La força Fx és proporcional al desplaçament x de la partícula respecte de la posició d'equilibri estable (Fx = 0) i de sentit contrari al desplaçament, un signe inequívoc que la partícula descriu un Moviment Harmònic Simple (MHS).

L'equació del moviment és

Obtenim l'equació diferencial d'un MHS de període P = 2π/ω,

La partícula descriu un MHS amb un període de 84.3 minuts,que és independent de l'amplitud.

 

Moviment sobre una superfície horitzontal

Suposem una partícula de massa m que llisca sense fregament al llarg d'una superfície horitzontal (tangent a la superfície de la Terra), com es mostra en la figura.

La força sobre la partícula és

La component x de la força, Fx = -F·sinθ = -F·x/r, és de sentit contrari al desplaçament però ja no és proporcional al desplaçament x sinò a x/r3.

L'equació de moviment de la partícula serà ara

Si el desplaçament x és petit o l'angle θ és petit podem fer l'aproximació r ≈ R. La partícula descriu un MHS el període del qual és, de nou, 84.3 minuts, sempre que l'amplitud siga petita.

Com en el pèndol simple, el període de les oscil·lacions depén de l'amplitud i es pot considerar constant en l'aproximació de desviacions petites de la posició d'equilibri estable.

 

Òrbita circular al voltant de la Terra 

Apliquem l'equació de la dinàmica del moviment circular i obtenim la velocitat v d'un cos de massa m que descriu una òrbita circular de radi r al voltant de la Terra és

El temps que tarda en fer una volta completa, o període, és

Els quadrats dels períodes són proporcionals als cubs del radi de la trajectòria circular (tercera llei de Kepler).

Suposem que la Terra és perfectament esfèrica, sense accidents geogràfics i sense atmosfera que frene el moviment dels cossos. El període d'un satèl·lit artificial que passara just per damunt dels nostres caps seria el mateix que el període de les oscil·lacions d'un cos que viatjara per un túnel excavat en la Terra,

Aquest és el temps mínim que tarda un satèl·lit en fer una volta a la Terra.

Tanmateix, els satèl·lits geoestacionaris dedicats a les comunicacions tenen un període de 24 hores, la seua velocitat angular és la mateixa que la de la Terra i, per tant, romanen fixos als ulls d'un observador terrestre.

El radi d'un satèl·lit geoestacionari s'obté si posem la dada P = 24·60·60 = 86400 s en la fórmula del període i aïllem r,

o bé 35 880 km per damunt de la superfície de la Terra.

 

Activitats

S'introdueix:

  • La distància entre el centre de la Terra i el túnel horitzontal excavat en l'interior de la Terra, actuant sobre la barra de desplaçament Posició.

Es pitja el botó Comença.

S'observa el moviment oscil·latori d'una partícula que s'introdueix per l'extrem del túnel i es comprova que el període d'oscil·lació és aproximadament 84 minuts i és independent de la posició del túnel.

L'amplitud de l'oscil·lació és la meitat de la longitud del túnel.

Exemple

Si prenem com a unitat de longitud el radi de la Terra, R = 6.37·106 m, i el túnel dista del centre de la Terra y = 0.6, l'amplitud és

 
LineasApplet aparecerá en un explorador compatible JDK 1.1

 

Referència

Romer R. The answer is forty-two. Many mechanics problems, only one answer. The Physics Teacher, 41, may 2003, 286-290.