Moviment relatiu de rotació uniforme

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Cinemàtica

Moviment relatiu
Moviment relatiu de
traslació uniforme
marca.gif (847 bytes)Moviment relatiu de
 rotació uniforme
Acceleració centrífuga
i de Coriolis
Vector posició

Vector velocitat

Vector acceleració

java.gif (886 bytes)Activitats

java.gif (886 bytes)Simulació del pèndol de Foucault.

 

Quan un cos es mou sobre la superfície de la Terra està sotmés a dues forces, la força centrífuga i la força de Coriolis.

La força de Coriolis és la responsable de la rotació del pla del pèndol de Foucault, de la circulació de l'aire al voltant dels centres de baixa o alta pressió, de la desviació de la trajectòria de projectils de llarg abast, de la rotació de l'aigua quan ix pel desaigüe de la banyera, etc.

La força centrífuga és responsable del canvi en el mòdul i en la direcció de l'acceleració de la gravetat a distintes latituds.

Les forces reals, com ara la força que fa una molla, la força d'atracció gravitatòria, les forces elèctriques o magnètiques, etc., són les que descriuen les interaccions entre els cossos. Les forces d'inèrcia tan sols s'observen en sistemes de referència accelerats; per a distingir-les de les forces reals s'anomenen també forces fictícies o pseudoforces.

La introducció d'aquest tipus de forces junt amb les reals facilita la resolució dels problemes de Mecànica en els sistemes de referència en moviment relatiu de rotació uniforme, com ara la Terra.

Les fórmules que relacionen la velocitat v’ i l'acceleració a’, mesurades en un sistema no inercial, amb la velocitat v i l'acceleració a mesurades en el sistema inercial, són les següents:


La seua justificació la podem trobar en els llibres de text.

 

Vector posició

Una partícula P es mou al llarg de l'eix X amb velocitat constant v. Si en l'instant inicial, t = 0, es troba en la posició x0, determineu la trajectòria en el sistema no inercial que gira amb velocitat angular constant w en el sentit de les agulles del rellotge.

Sistema inercial

La posició de la partícula P en funció del temps és

x = x0+vt
y
= 0

El vector posició és r = xi

La trajectòria de la partícula és rectilínia.

coriolis_3.gif (3203 bytes) Sistema inercial

x’ = x·cos(w t)
y’ = x·sin(w t)

El vector posició és

r= x·cos(w t)i’ + x·sin(w t)j’

 

Vector velocitat

Sistema inercial

La velocitat v de la partícula P és constant,

v = vi

Sistema inercial

Derivant respecte del temps obtenim la velocitat de la partícula mesurada en el sistema inercial:

Comparem aquest resultat amb el que ens proporciona la fórmula

Amb

v = vi
w =-
w k
r =
xi

s'obté

v’=vi+w xj

coriolis_8.gif (2146 bytes) Ara relacionem els vectors unitaris i, j del sistema de referència OXY inercial amb els vectors unitaris i’, j’ del sistema OX’Y’ no inercial:

Obtenim de nou el vector velocitat v’

 

Vector acceleració

Sistema inercial

La velocitat v de la partícula P és constant en mòdul i direcció

a = 0

Sistema no inercial

Derivant les components de la velocitat respecte del temps obtenim l'acceleració a’ mesurada en el sistema no inercial,

Veiem-ho ara mitjançant la fórmula

Les dades que tenim són

a = 0, el moviment és uniforme en el sistema de referència inercial
w= -w k
r
= x·cos(w t)i’+ x·sin(w t)j’
v’
= (v·cos(w t) - x·w·sin(w t))i’+(v·sin(w t) + x·w·cos(w t))j’

Calculem cada acceleració separadament.

Acceleració de Coriolis

-2w ´ v’= -2(-w k)(vxi’ + vyj’) = -2w vyi’ + 2w vxj’

= -2w (v·sin(w t) + x·w·cos(w t))i’ + 2w (v·cos(w t) - x·w sin(w t))j’

coriolis_4.gif (2519 bytes)

En la figura es mostra que l'acceleració de Coriolis és sempre perpendicular a la velocitat v'. A l'esquerra es mostra el producte vectorial en l'espai i a la dreta la mateixa representació en el pla.

Acceleració centrífuga

-w ´ (w ´ r)

amb r = x·cos(w t)i’ + x·sin(w t)j’

-w ´ (w ´ r) = -(-w k) ´ (w ·x·sin(w t)i’-w ·x·cos(w t)j’)

= w2·x·cos(w t)i’ + w2·x·sin(w t)j’

coriolis_5.gif (2018 bytes)

En la figura es mostra el resultat del triple producte vectorial. L'acceleració centrífuga té direcció radial.

Sumant les dues contribucions tornem a obtenir l'acceleració a’ mesurada en el sistema no inercial,

a’ = (-2w ·v·sin(w t) - w2·x·cos(w t))i’ + (2w ·v·cos(w t) - w2·x·sin(w t))j’

 

Activitats

S'introdueixen les dades següents:

  • La velocitat angular de rotació, w,  en el control d'edició Velocitat angular
  • La velocitat constant de la partícula, v, en el control d'edició Velocitat del mòbil
  • La posició inicial de la partícula, x0, actuant sobre la barra de desplaçament Posició inicial

Es pitja el botó Comença.

Per a veure la representació del vector velocitat, acceleració centrífuga i acceleració de Coriolis activeu la casella Vectors.

stokesApplet apareixerà en un explorador compatible amb JDK 1.1.
              
 

Simulació del pèndol de Foucault

El 1851 Jean Leon Foucault ba penjar un pèndol de 67 m de llarg de la cúpula dels Invàlids en París. Un receptacle que contenia sorra estava subjecte a l'extrem lliure i el fil de sorra que queia del cub mentre oscil·lava el pèndol assenyalava la trajectòria. Va demostrar experimentalment que el pla de oscil·lació del pèndol girava 11º 15’ cada hora. L'experiment de Foucault és una prova efectiva de la rotació de la Terra. Tot i que la Terra estiguera coberta de núvols, aquest experiment haguera demostrat que té un moviment de rotació.

En aquesta simulació, el moviment del pèndol se substitueix pel moviment Harmònic Simple d'un punt P,

x = A·sin(wpt)

on wp és la freqüència angular d'oscil·lació d'aquest pèndol imaginari.

Es dibuixa la trajectòria en el sistema no inercial OX’Y’ aplicant la transformació

x’ = x·cos(w t)
y’ = x·sin(w t)

on w és la velocitat angular de rotació.

En la figura es mostra l'angle girat pel pla d'oscil·lació del "pèndol" durant el període d'una oscil·lació. El pèndol parteix de A i regressa a B, per a iniciar llavors una nova oscil·lació. L'angle girat és Dq = w·P, on P = 2p/wp és el període d'una oscil·lació.

coriolis_7.gif (10489 bytes)

L'angle girat pel pla d'oscil·lació del pèndol en una hora és el producte de Dq  pel nombre d'oscil·lacions que fa el pèndol en una hora.

Dq·60·60/P = w ·60·60 = 15º a l'hora,

tenint en compte que la velocitat angular de rotació w de la Terra és de 360º en 24 h.

Per a un lloc de latitud λ, l'angle girat pel pla d'oscil·lació del pèndol en una hora val
15º·sin λ. La razó rau en que el vector velocitat angular de rotació w forma un angle 90º - λ amb la direcció perpendicular al pla local, com es veu en la figura. Recordeu que l'acceleració de Coriolis responsable d'aquest fenomen és el producte vectorial -2w ´ v.

Sabent que la latitud de París és d'aproximadament 49º, el pla de oscil·lació del pèndol de Foucault gira a raó de 11.3º cada hora.

 

Activitats

S'introdueix:

  • La velocitat angular w de rotació, en el control d'edició Velocitat angular
  • La freqüència angular wp del MHS, en el control d'edició Freqüència angular

Es pitja el botó Comença.

stokesApplet apareixerà en un explorador compatible amb JDK 1.1.