Tir parabòlic i moviment circular uniforme

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Cinemàtica

Moviment curvilini
Magnituds cinemàtiques
Moviment sota
l'acceleració constant
de la gravetat
Composició de
moviments
Dispar d'un projectil
contra un blanc mòbil
marca.gif (847 bytes)Tir parabòlic i 
moviment circular
Apuntar un canó per a
fer diana en un blanc fix
Bombardejar un blanc
mòbil des d'un avió

Tirs a cistella
Prescindint del tauler
Efecte del tauler
Descripció

Abast màxim

Altura màxima

Equació de l'envolvent

Activitats

Referències

 

Descripció

Un paraigües de radi R està mullat i gira al voltant del seu eix fix amb velocitat angular ω, en el pla vertical. Les gotes d'aigua es dispersen des dels extrems de les varetes amb la mateixa velocitat v0 = ωR però amb direcció diferent. El vector velocitat inicial té una direcció tangent a la circumferència, com es mostra en la figura.

La gota d'aigua situada en la posició

x0= R·cosθ
y
0 = R·sinθ

es desprén de l'extrem de la vareta amb una velocitat inicial v0 = ωR i formant un angle α = θ + π/2 amb l'horitzontal.

La posició de la gota d'aigua en funció del temps és:

x = x0+ v0·cosα·t
y = y0 + v0·sinα·t - gt2/2

o bé,

x = R·cosθ - v0·sinθ·t
y = R·sinθ + v0·cosθ·t - gt2/2

 

Abast màxim

Si el terra està a una distància h per sota l'origen, l'abast d'una gota que ix de la posició θ es calcula posant en les equacions del moviment y = -h,

x = R·cosθ - v0·sinθ·t
-h
= R·sinθ + v0·cosθ·t - gt2/2

Conegut l'angle θ calculem el temps de vol t en la segona equació i el substituim en la primera per a calcular l'abast x.

La nostra tasca serà determinar la posició inicial, o l'angle θm, de la gota o de les gotes que arriben més lluny. Com veiem en la figura, hi ha dos angles per als quals l'abast és màxim i igual a xm,

L'abast x és una funció del temps de vol t i de l'angle θ en la primera equació, i el temps de vol t és una funció de l'angle θ en la segona equació. No pareix a primera vista una tasca senzilla expressar x en funció de l'angle θ, i aïlar θ en l'equació que ens dóna la condició d'extrem, dx/= 0. Calcularem els angles θm seguint el procediment descrit en l'article esmentat en les referències.

Expressem les equacions del tir parabòlic en forma vectorial

r(t) = r0 + v0·t + gt2/2

on

r = xi + yj,
r
0 = cosθ·i + sinθ·j
v
0 = -v0sinθ·i + v0cosθ·j
g
= -g·j

Dibuixem els tres vectors, r0,v0·t, gt2/2 i el vector suma r, com mostra la part esquerra de la figura. En la part dreta observem dos triangles rectangles OAB i OBC amb la hipotenusa OB comúna; es complirà que

D'aquesta manera podem expressar x tan sols en funció del temps t,

L'extrem (màxim) de x es calcula derivant x respecte de t,

L'abast xm per a l'instant tm és

Calculem l'angle θm de la gota el punt d'impacte de la qual és (-xm,h). Com veiem en la part dreta de la figura, θm= π - α - β,

Calculem l'angle θm de la gota el punt d'impacte de la qual és (xm,h).

Com veiem en la part dreta de la figura, θm = 2π - (α - β) = 2π - α + β,

 

Altura màxima

La gota que es llança en la posició θ = 0 es mou verticalment cap amunt,

vy = v0 - gt
y = v0·t - gt2/2

i arriba a una altura màxima y quan vy= 0, el valor de la qual és

Hi ha altres gotes que arriben a una altura major, la que arriba a l'altura màxima ix de la posició angular θm, que anem a calcular.

La component vertical de la velocitat de la gota que ix de la posició angular θ és

vy= v0·cosθ - gt
y = R·sinθ + v0·cosθ·t - gt2/2

S'arriba a la màxima altura quan vy = 0, i el seu valor és

L'angle θ per al qual y és un extrem s'obté de dy/= 0,

Una solució és cosθ = 0, amb θ = π/2, que és quan la gota ix horitzontalment. La solució buscada és

L'altura màxima a la qual arriba la gota que ix d'aquesta posició és

i la seua abscissa és xm = 0, com veiem en la figura de més avall.

 

Equació de l'envolvent

Com veiem en la figura, l'envolvent (en color blau) és una paràbola simètrica respecto de l'eix y; la seua equació és y = ax2+ b. Calculem a i b sabent que la paràbola passa pel punt (0, ym) i pel punt (xm,-h). Tenim un sistema de dues equacions amb dues incògnites,

L'equació de l'envolvent, per al cas , és la paràbola

 

Activitats

S'introdueix:

  • La velocitat angular de rotació ω, en rad/s, movent el dit de la barra de desplaçament Velocitat angular.

  • El radi del paraigües s'ha fixat en el programa interactiu en el valor R =1 m.

Es pitja el botó Comença.

S'observa el moviment de les gotes situades en els extrems de les varetes del paraigües en les posicions: 0º, 30º, 60º, 90º, 120º, 150º, 180º, 210º, 240º, 270, 300º, i 330º.

Coneguda l'altura h del paraigües sobre el terra, el lector pot calcular els abasts i el temps de vol de les gotes situades en algunes d'aquestes posicions i, en especial, les situades en θ = 90º i θ = 270º.

Exemple

Sig ω = 9.04 rad/s i, per tant, v0 = 9.04 m/s, i siga h = 8 m l'altura de l'eix del paraigües sobre el terra.

  • Considerem la gota situada en la posició θ = 60º.

La posició de la gota en funció del temps serà

x = 1.0·cos60º - 9.04·sin60º·t
y = 1.0·sin60º + 9.04·cos60º·t - 9.8·t2/2

Arriba al terra, y = -8 m, en l'instant t = 1.88 s i la seua distància a l'origen serà x = -14.24 m.

  • Calculem l'abast màxim,

El temps que tarda en arribar al terra és

Per a les dues gotes que ixen de les posicions angulars

el seu abast és màxim.

  • La gota que ix de la posició angular

arriba a l'altura màxima ym

Per a comparar els càlculs fets amb els proporcionats pel programa interactiu es fa ús dels botons Pausa/Continua, i Pas per a parar la partícula en el moment que arriba al terra.

 

CinemaApplet5 apareixerà en un explorador compatible amb JDK 1.1.

 

Referència

Martínez D., Queiro S. An elementary solution for a difficult motion problem. The Physics Teacher 41, December 2003, pp. 518-520.