El rellotge de sorra

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Dinàmica

Sistemas de massa
variable
Model discret de
coet
Coet d'empenta
constant
Coet de dues etapes
Moviment vertical
d'un coet
Descens del mòdul
lunar
Coet "perfecte"

Flux de sorra
Dipòsit de sorra
que es mou
marca.gif (847 bytes)El rellotge de sorra

La força que fa
la pressió atmosfèrica
La pluja cau en
un vagó de tren
Una corda llisca
sobre una taula
El coet de Torricelli
Moviment d'una
cadena
Descripció

Rellotge de sorra de forma cilíndrica

Rellotge de sorra de forma cònica

Activitats

Referències

 

El rellotge de sorra consta de dos receptacles iguals de forma aproximadament cònica units per un coll cilíndric per on flueix la sorra des del receptacle superior a l'inferior. El rellotge es col·loca sobre una balança electrònica d'alta sensibilitat, que mesura la diferència entre el pes del rellotge quan està en marxa i quan està parat.

A mesura que la sorra flueix del receptacle superior a l'inferior el seu centre de masses es mou cap a baix; la seua acceleració ac és cap a baix, motiu pel qual la resultant de les forces sobre el sistema será cap a baix i, per tant, la balança mesurarà una força N que serà menor que el pes mg.

Aquest raonament, com anem a veure és incorrecte, ja que tot i que és cert que el centre de masses es mou cap a baix, la seua acceleració ac és cap a dalt. La balança mesurarà una força N que serà major que el pes mg.

 

Descripció

En la figura es mostra un rellotge de sorra en un instant t. Siga y2 la posició de la superfície lliire de la sorra en la porció superior i y1 la posició en la porció inferior. La posició del coll cilíndric que uneix les dues porcions és a. Siga A(y) l'àrea de la secció trasversal del rellotge de sorra en la posició y i ρ la densitat de la sorra.

La posició Yc del centre de masses del sistema està donaa per

on M és la massa total del rellotge de sorra i C és una constant que té en compte la sorra que està caent, la massa del receptacle de vidre i altres detalls fixes de la construcció del rellotge de sorra. 

Derivant respecte del temps obtenim la velocitat del centre de masses vc

El flux f es defineix com la massa que ix del receptacle superior (o que entra en el receptacle inferior) en la unitat de temps,

La velocitat del c.m. vc té una expressió molt senzilla

Mvc = f(y1-y2)

Com que y1 < y2 la velocitat del c.m vc és negativa (cap a baix).

Derivant de nou respecte del temps obtenim l'acceleració del centre de masses

El flux f de sorra és aproximadament constant, per la qual cosa el segon terme és quasi nul.

Col·loquem el rellotge de sorra sobre una balança electrònica. Siga ΔF la diferència entre el pes N del rellotge en marxa i el pes Mg del rellotge de sorra parat.

     (1)

ΔF > 0, l'acceleració del c.m. és sempre positiva, cap a dalt, tot i que el centre de masses es mou cap a baix. Quan el rellotge està en marxa la balança mesura una força N major que el pes Mg del rellotge parat.

En aquesta deducció no es considera l'estat transitori, quan la sorra comença a caure, ni quan acaba de fluir la sorra; tan sols la situació intermitja.

 

Rellotge de sorra de forma cilíndrica

Consta de dos cilindres iguals de radi R i longitud L, units per un coll pel qual flueix sorra a raó constant de f  kg/s.

Posició del centre de massa

Calculem el centre de masses de la sorra continguda en els dos receptacles, i negligim el coll que els uneix. Els centres de masses de la sorra de cadascuna de les porciones s'assenyalen en la figura mitjançant punts de color roig.

  • La massa (o volum per a un cos homogeni) de la porció inferior és πR2y1

  • La posició del seu centre de masses y1/2

  • El volum de la porció superior  πR2(y2-a)

  • La posició del seu centre de masses (y2+a)/2

La posició del centre de masses del sistema és 

Velocitat del c.m.

Derivant respecte del temps

on s'ha definit el flux f de sorra com

Acceleració del c.m.

Derivant respecte del temps

L'acceleració del centre de masses és constant.

A partir de la fórmula (1) podem obtenir també l'acceleració del c.m.

Com que A(y1) = A(y2) = πR2 i la massa de la sorra és M = ρ πR2L

 

Rellotge de sorra de forma cònica

Consta de dos cons iguals de radi R i altura H, units pels vèrtex.

Posició del centre de massa

En l'instant t la sorra està continguda en un con de radi r i altura (H-h) i un tronc de con de radi R de base i altura h.

  • Centre de massa d'un con massís o d'un tronc de con

La posició yc del centre de massa d'una figura cònica de revolució al voltant de l'eix y es calcula mitjançant la fórmula

Per a integrar s'ha de relacionar x i y

La integral és immediata

El denominador és el volum del tronc d'altura h.

Quan h = H tenim el centre de masses d'un con massís de radi R i altura H

El denominador de yc és el volum del con, πR2H/3.

Calculem la posició del centre de masses de cadascuna de les dues porcions de sorra: un tronc de con i un con invertit, respecte de l'origen situat en el vèrtex comú dels dos cons.

  • Con d'altura (H-h) situat en la porció superior del rellotge de sorra (vegeu la figura de dalt)

El radi r de la base del con invertit és

El seu volum és

La posició del centre de masses està a (H-h)/4 de la base o a y1 = 3(H-h)/4 del vèrtex on està situat l'origen.

  • Posició del centre de masses del tronc de con

L'hem calculada anteriorment. Està a yc de la base del tronc de con o a –(H-yc) de l'origen situat en el vèrtex. La seua posició y2 = -H+yc és

El volum del tronc de con V2 l'hem calculat ja

  • El centre de masses del conjunt format pel con invertit superior i el tronc de con inferior és

V = V1+V2 és el volum total, és a dir, del con de radi R i altura H, V = πR2H/3, com es pot comprovar fàcilment.

Velocitat del c.m.

Derivant respecte del temps obtenim la velocitat del c.m.

El flux és

 

Acceleració del c.m.

Derivant respecte del temps obtenim l'acceleració del c.m.

L'acceleració del c.m. és positiva i tendeix a infinit quan h→H, és a dir, quan s'esgota la sorra de la part superior.

Podem calcular també l'acceleració del c.m. mitjançant l'expressió (1) obtinguda en l'apartat descripció,

Per a un rellotge de sorra format per dos cons iguals units pels vèrtex,

i per tant,

La massa total de sorra és

L'acceleració del c.m. és

Altura de la sorra en el receptacle cònic inferior

El flux f de sorra és constant; al cap d'un temps t la sorra emplena el volum V = f·t/ρ d'un tronc de con d'altura h. Ja hem calculat la fórmula del volum d'un tronc de con,

Si coneixem el radi de la base R del con i la seua altura H hem de resoldre una equació cúbica per a trobar l'altura h del tronc de con en l'instant t,

Aquesta equació es resol per procedimients numèrics en el programa interactiu.

Exemple

  • Radi de la base del con, R = 0.5 m

  • Altura del con, H = 0.5 m

  • Densitat de la sorra, ρ = 2500 kg/m3

  • Flux de sorra, f = 0.13 kg/s

En un instant determinat t l'altura h del tronc de con és de 0.20 m. Calculeu l'instant t, la posició del c.m. i la diferència de forces ΔF = Mac que assenyala la balança.

  • Instant t

Calculem el volum del tronc de con d'altura h = 0.2 m

La massa de sorra continguda en aquest volum és m = ρ·V = 2500·0.103 = 256.6 kg

Com que el flux constant de sorra és f = dm/dt = 0.13 kg/s,

m = f·t, t = 1974 s.

  • Posició del c.m.

  • La força que mesura la balança és

Com veiem, l'efecte és molt petit i per tal de mesurar-lo experimentalment (vegeu l'article citat en les referències) és precis emprar una balança que mesure una massa gran amb una gran precisió.

 

Activitats

S'introdueix:

  • El radi R de la base del con (en cm), actuant sobre la barra de desplaçament Radi con.

  • El flux f (en kg/s), actuant sobre la barra de desplaçament Flux.

  • L'altura H del con s'ha fixat en el valor H = 0.5 m

  • La densitat de la sorra s'ha fixat en el valor ρ = 2500 kg/m3

Es pitja el botó Comença.

  • Quan el rellotge està parat el seu pes és Mg

  • Quan està en marxa el seu pes és un poc major, N

La diferència és ΔF = N - Mg = Mac

La balança mesura aquesta diferència. Al principi, quan el rellotge està parat, ΔF = 0, pero després s'incrementa fins que tendeix (teòricament) a infinit quan deixa de fluir la sorra procedent del receptacle cònic superior.

Veiem com el c.m. del sistema, assenyalat per un punt de color roig, descendeix a mesura que cau la sorra del receptacle cònic superior.

 

 

 

Referència

Shen K.Y., Scott B. The hourglass problem. Am. J. Phys. 53 (8) August 1985, 787-788.