Dinàmica |
Sistemas de partícules Dinàmica d'un sistema de partícules Sistemes aïllats Un bloc llisca El problema de dos cossos Moviment del c.m. Moviment del c.m.
|
Descripció | |||||||
| En la figura es mostra de forma esquemàtica l'evolució temporal d'un salt. El saltador parteix de la posició alçada, fa un moviment cap a baix flexionant els genolls i salta. L'energia dels músculs en tensió es converteix primer en energia cinètica i, toto seguit, en energia potencial quan el saltador arriba l'altura màxima.
En aquesta pàgina s'estudia un model simple de saltador consistent en dues partícules de masses m (superior) i M (inferior) unides per una molla elàstica de constant k en posició vertical. Aquest model ens permet continuar amb l'estudi de la dinàmica d'un sistema de partícules. Recordarem de nou que: El moviment de cada partícula està determinat per l'acció de les forces exteriors al sistema i de les forces que fan les altres partícules del sistema sobre la partícula considerada. El centre de masses d'un sistema de partícules es mou com si fóra una partícula de massa igual a la massa total del sistema i sota l'acció de la resultant de les forces exteriors aplicades al sistema.
DescripcióSituació inicialLa molla te una longitud l quan no està deformada. Si la col·loquem en posició vertical amb la partícula de massa m situada en la part superior, la molla es comprimeix.
La deformació de la molla és, per tant, l-x = mg/k, on x és la posició de la partícula superior respecte a l'origen situat en el terra. Comprimim la molla una longitud addicional d i la deixem anar. La posició inicial de la partícula de massa m és x = l-mg/k-d, i la seua velocitat inicial dx/dt = 0. Energies Establim el nivell zero de l'energia potencial en el terra. L'energia inicial del sistema de partícules es compon de dos termes:
L'energia inicial E0 del sistema de partícules és
Una vegada es deixa anar la molla, després d'haver-la comprimit, observarem el moviment de cadascuna de les partícules i del centre de masses (c.m.) del sistema; aquest moviment consta de dues etapes: 1. Quan la partícula inferior de massa M està en contacte amb el terra i, per tant, en repòs. 2. Quan la partícula de massa M deixa de tenir contacte amb el terra. Primera fase del movimentLes forces que actuen sobre el sistema de partícules són exteriors i interiors al sistema:
Final de la primera fase del movimentS'acaba la primera fase quan partícula inferior (de massa M) deixa de tenir contacte amb el terra i la reacció N és zero. Això ocorre en l'instant t0 tal que
Com que el cosinus no pot ser major que la unitat en valor absolut, per tal que N siga zero s'ha de complir que (m+M)g ≤ kd La deformació addicional d que le donem a la molla quan la comprimim ha de ser suficientement gran per tal que es complisca la desigualtat anterior. En el cas que no es complisca, la partícula inferior roman en repòs en l'origen i la partícula superior descriu un Moviment Harmònic Simple d'amplitud d. Si es compleix la desigualtat, en l'instant t0:
Energies Per a un sistema de partícules, Wext= Uf - Ui La força exterior N no fa treball, ja que actua sobre una partícula que està en repòs. El pes és una força conservativa i per tant el treball de la força exterior pes és igual a la diferència entre l'energia potencial inicial i la final Wext= Epi - Epf Tenim, per tant, que Ui+ Epi = Uf + Epf = constant L'energia U del sistema de partícules és la suma de l'energia cinètica de les dues partícules més l'energia potencial que descriu la interacció entre les dues partícules. La partícula inferior de massa M està en l'origen, en repòs. La posició de la partícula superior (de massa m) és x, i la seua velocitat és dx/dt; la deformació de la molla és l-x. El principi de conservació de l'energia par a aquest sistema de partícules s'escriu
L'energia E1 del sistema de partícules, quan acaba la primera fase del moviment, está formada per tres termes:
Si fem algunes operacions es comprova que l'energia E1 al final de la primera etapa és igual a l'energia inicial E0. Impuls i moment lineal
Segona fase del moviment
Les equacions del moviment són, per tant,
L'equació del moviment relatiu de les dues partícules és Equació del moviment de cadascuna de les partícules Coneixem la posició del c.m. z i la posició relativa ξ = x-y de les partícules en funció del temps. Del sistema de dues equacions aïllem x i y, L'energia en l'instante t > t0 es compon de la suma dels termes següents:
Si fem operacions i simplifiquem podem comprovar que l'energia E2 és igual a l'energia inicial E0.
ActivitatsS'introdueix:
Es pitja el botó Inici. La molla es comprimeix degut al pes de la partícula de massa m situada al damunt. Actuem amb el punter del ratolí sobre la partícula de color roig i comprimim la molla una longitud addicional d. Es pitja el botó Comença. Observem el moviment de les dues partícules (roja i blava) i el del centre de massa del sistema (en color negre). Podem distingir les dues etapes del moviment:
Exemple
Es pitja el botó Inici. El pes de la partícula superior comprimeix la molla mg/k = 0.052 m. La posició d'aquesta partícula és x = l-mg/k = 0.45 m. Es comprimeix la molla una distància d = 0.2 m fins que la posició de la partícula superior siga x = 0.25 m. Es pitja el botó Comença. La freqüència angular ω1 val
La partícula inferior deixa de tenir contacte amb el terra, N = 0, en l'instante t0:
La posició del c.m. en aquest instant és
La velocitat del c.m. en aquest instant és
El centre de masses arriba a l'altura máxima en l'instant t tal que v = 0, 0 =v0 - g·(t-t0) En l'instante t = 0.23+0.12 = 0.35 s el c.m. arriba a l'altura màxima de z = z0+ v0(t-t0) - g(t-t0)2/2 z = 0.66 m La freqüència angular ω2 val
La posició relativa ξ = x-y de les partícules es calcula mitjançant l'expressió
Coneguda la posició z del c.m i la posició relativa ξ de les partícules podem calcular la posició de cada partícula: ![]() |
Es pitja el botó Inici i amb el punter del ratolí s'arrossega el petit quadre de color roig; aleshores es pitja Comença.
Dufresne R., Gerace W., Leonard W. Springbok: The Physics of jumping. The Physics Teacher Vol 39, February 2001, 109-115.