Una bola que cau i rebota sobre un pistó que oscil·la verticalment

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Dinàmica

Col·lisions
Carro que dispara
un projectil
Caiguda lliure i 
rebots successius
marca.gif (847 bytes)Bola que rebota 
sobre un pistó
Xocs frontals
Xocs frontals
elàstics
Xocs frontals
verticals
Xoc inelàstic
de durada finita
Pèndol balístic
No es conserva el
moment lineal
Xoc entre una 
partícula i un bloc
unit a una molla
Xocs bidimen-
sionals
Conservació del
moment lineal
Descripció

Sincronització

Activitats

Referències

 

En aquesta pàgina descriurem el moviment d'una bola que cau i rebota sobre un pistó que descriu un Moviment Hrmónico Simple en direcció vertical, d'amplitud A i de freqüència angular ω. En l'actividad que es proposa es tractarà d'aconseguir que la bola rebote sincronitzadament amb el moviment del pistó.

Aqueste exemple il·lustra una propietat important dels acceleradors del tipus sincrotró, anomenada estabilitat en la fase (vegeu l'article citat en les referències).

 

Descripció

  • Moviment del pistó

El pistó descriu un MHS d'amplitud A i de freqüència angular ω. En l'instante inicial, t = 0, el pistó parteix de l'origen. La seua posició i velocitat en funció del temps t és

yp=A·sin(ωt)
vp
= A·ω·cos(ωt)

  • Moviment de la bola

La bola es deixa caure des d'una altura h amb una velocitat inicial nul·la, en l'instant t0. La seua posició i velocitat en l'instant t són

yb= h - g(t-t0)2/2
vb= -g
(t-t0)

  • Primer xoc entre la bola i el pistó

Xoc

L'encontre entre el pistó i la bola es produeix en la posició y1  i en l'instante t1 tal que yb = yp. Per a determinar l'instant t1 hem de resoldre l'equació transcendent per procediments numèrics,

h - g(t-t0)2/2-sin(ωt) = 0

Abans del xoc la velocitat de la bola és

u1= -g(t1-t0)

La velocitat del pistó se suposa que no canvia quan xoca amb la bola, de manera que la seua velocitat abans i després del xoc és

vp= A·ω·cos(ωt1)

De la definició de quoeficient e de restitució determinem la velocitat de la bola v1 inmediatament después del Xoc

v1 - vp= -e(u1-vp)

v1 = (1+e)·A·ω·cos(ωt1) + eg(t1-t0)

Aquesta és la velocitat inicial de la bola en el seu moviment vertical cap a dalt i cap a baix fins el proper xoc amb el pistó.

Després del xoc

La posició i la velocitat de la bola en l'interval t1< t < t2 seran

yb= y1+ v1(t-t1) - g(t-t1)2/2
vb= v
1 - g(t-t1)

  • Segon xoc entre la bola i el pistó

Xoc

El segon xoc es produeix en la posició y2  i en l'instant t2 tal que yb = yp. Per a determinar l'instant t2 hem de resoldre l'equació transcendent per procediments numèrics,

y1+ v1(t-t1) - g(t-t1)2/2 -sin(ωt) = 0

La velocitat del pistó se suposa que no canvia quan xoca amb la bola, de manera que la velocitat abans i després del xoc és

vp= A·ω·cos(ωt2

La velocitat de la bola abans del xoc és

u2= v1 - g(t2-t1)

La velocitat de la bola despeés del xoc és

v2= (1+e)·A·ω·cos(ωt1) - e[v1-g(t2-t1)]

Després del xoc

La posició i la velocitat de la bola en l'interval t2< t < t3 seran

yb= y2+ v2(t-t2) - g(t-t2)2/2
vb= v2 - g(t-t2)

  • Xoc "n" entre la bola i el pistó

El moviment de la bola després del xoc n

yb= yn+ vn(t-tn) - g(t-tn)2/2

Xoc

L'instant tn+1 i la posició yn+1 en el moment del sigüent xoc es determina resolent l'equació trasncendent

yn+ vn(t-tn) - g(t-tn)2/2 -sin(ωt) = 0

La velocitat de la bola abans del xoc és

un+1= vn - g(tn+1-tn)

La velocitat de la bola després del xoc és

vn+1= (1+e)·A·ω·cos(ωtn) - e[vn - g(tn+1-tn)]

Despeés del xoc

El moviment de la bola després del xoc n+1 és

yb= yn+1+ vn+1(t-tn+1) - g(t-tn+1)2/2 

El procés iteratiu es deté quan l'interval de temps tn+1-tn entre dos xocs consecutius és menor que el pas dt utilitzat per a moure la partícula i el pistó. El programa interactiu és incapaç, en aquest cas, de determinar el temps del xoc següent.

 

Sincronització

La qüestió que es planteja ara és determinar l'altura y0= h i l'instant t0 en els quals es deixa caure la bola per tal que el període P = tn+1-tn de la bola, el temps entre dos xocs consecutius, coincidisca amb el període P = 2π/ω de l'oscil·lació del pistó (en color blau en la figura).

Per a tal fi, els xocs tindran lloc en la mateixa posició ye= yb= yp.

La velocitat de la bola abans ub i després vb del xoc amb el pistó ha de ser la mateixa, vb= -ub.

En altres paraules, l'energia que perde la bola en el xoc com a conseqüència de la seua inelasticitat ha de ser igual al guany en energia cinètica després de l'impacte,

vb-vp= -e(-vb-vp)

Com que la bola ix i arriba a la misma posició i empra un temps de vol P, la seua velocitat abans i després del xoc valdrà

Per a aarribar a aquesta velocitat la bola ha de partir de l'altura

Com que el pistó parteix de l'origen en l'instant inicial t = 0, i arriba a una velocitat vp= A·ω·cos(ωte) en l'instant te del xoc,

La posició d'encontre és ye= yb= yp= A·sen(ωte)

La bola s'ha d'alliberar amb velocitat inicial zero, des de l'altura

En l'instante t0 que el temps de vol fins que es troba amb el pistó siga P/2, és a dir, te- t0= P/2,

Com que k < 1, l'amplitud A ha de complir la condició següent

 

Activitats

S'introdueix:

  • El coeficiente de restitució e, en el control d'edició Coef. restitució.

  • El període P = 2π/ω del MHS que descriu el pistó, en el control d'edició Període.

  • L'amplitud del MHS s'ha fixat en A = 0.1 m =10 cm.

  • S'introdueix l'altura inicial h, en el control d'edició Altura inicial.

Es pitja el botó Inici.

Se situa la bola en l'altura inicial h i el pistó es comença a moure entre les posicions –A i +A.

Quan es pitja el botó Comença la bola es deixa caure en l'instant t0, que s'assenyala en la part superior dreta de la miniaplicació (applet).

S'observa el moviment de caiguda de la bola i els rebots successius sobre el pistó. En la part dreta de la miniaplicació (applet) es representa la posició de la bola i del pistó en funció del temps t

Exemple

Introduim les dades següents:

  • El coeficient de restitució e = 0.9

  • L'altura inicial h =1.32 m

  • El període P = 1.0  s

Es pitja el botó Inici.

Observem el moviment del pistó, la bola roman en la seua posició inicial.

Esperem un temps t0 = 0.69 s i pitgem el botó Comença.

  • La bola cau i xca amb l'èmbol en l'instant t1 =1.19 s

  • La posició del pistó i de la bola és y1= 0.1·sin(2π·t1) = 0.09 m, o bé,  y1= 1.32 - 4.9·(1.186 - 0.69)2 = 0.09 m

  • La velocitat abans del xoc és u1 = -9.8·(1.19 - 0.69) = -4.9 m/s

  • La velocitat del pistó abans i després del xoc és vp= 0.1·2π·cos(2π·t1) = 0.23 m/s

  • La velocitat de la bola després del xoc es calcula a partir de la definició del coeficient de restitució v1-vp= -e(u1-vp)

v1 = (1+0.9)·0.23 + 0.9·4.9 = 4.85 m/s

  • La bola arriba a l'altura màxima en l'instant que la seua velocitat siga zero.

0 = 4.85 - 9.8·(t-1.19),    t = 1.68 s

h = 1.29 m

Es torna a repetir el procés per a calcular l'instant que es produeix el segon xoc, i així successivament.

Sincronització

Amb les dades següents per al:

  • coeficient de restitució e = 0.9

  • període P = 1.0 s

calculem l'altura h i l'instant t0 que s'ha d'amollar la bola.

La freqüència angular és ω = 2π/P = 2π rad/s

I el paràmetre k val

La bola s'ga d'alliberar amb velocitat inicial zero des de l'altura

en l'instant inicial t0

S'obté el mateix resultat si la bola s'allibera en l'instant t0 que en l'instant t0 més un nombre de períodes P; per exemple, en els instants t0= 1 - 0.31 = 0.69, 1.69 s, etc.

Per a observar la sincronització s'introdueix un

  • coeficiente de restitució e = 0.90

  • període P = 1.0 s

  • altura inicial h = 1.32 m

Es pitja el botó Inici.

Observem que el pistó es posa en moviment i oscil·la entre les posicions +10 i -10 cm.

En la part superior dreta de la miniaplicació (applet) es motra el temps, en segons; quan s'arribe a una quantitat pròxima a 0.69 s es pitja el botó Pausa. Es pitja diverses vegades el botó Pas fins que apareixca 0.69 s en el comptador de temps. Es pitja el botó Comença i tot seguit el botó Pausa (Continua) per tal que continue el moviment.

 

stokesApplet apareixerà en un explorador compatible amb JDK 1.1.

 

Referència

Alvarez, Luis W., Senecal G. Mechanical analog of the synchrotron, illustrating phase stability and two-dimensional focusing. Am. J. Phys. 43 (4) April 1972, 293-296.