Caiguda lliure i rebots successius

prev.gif (1231 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Dinàmica

Col·lisions
Carro que dispara
un projectil
marca.gif (847 bytes)Caiguda lliure 
i rebots successius
Bola que rebota 
sobre un pistó
Xos frontals
Xocs frontals
elàstics
Xocs frontals
verticals
Xoc inelàstic
de durada finita
Pèndol balístic
No es conserva el
momento lineal
Xoc entre una 
partícula i un bloc
unit a una molla
Xocs bidimen-
sionals
Conservació del 
momento lineal

 

Descripció

Activitats

Progressió geomètrica

 

En aquesta pàgina es presenta un exemple interessant que permet a l'estudiant obtenir expressions per a un cas general una vegada examinades les dues o tres primeres situacions. Es tracta d'un exercici de progressions geomètriques, un tema habitual en els cursos de matemàtiques al nivell elemental.

 

Descripció

Rebot en terra

Balon7.gif (2174 bytes)

Quan una pilota rebota sobre un tauler rígid, la component de la velocidtat perpendicular al tauler disminueix el seu valor i queda inalterada la component paral·lela:

vx= ux

vy = -e·uy

 

Altures dels rebots successius

Suposem que es deixa caure una pilota des d'una altura inicial h. Calculem les altures dels rebots successius.

1) Primer rebot

La velocitat de la pilota abans de xocar amb terra es calcula aplicant el principi de conservació de l'energia

 

La velocitat de la pilota després del xoc és (en mòdul) v1= e·u1

La pilota puja amb una velocitat inicial v1 i arriba una altura màxima h1 que es calcula aplicant el principi de conservació de l'energia,

2) Segon rebot

La velocitat de la pilota abanss de xocar amb terra es calcula aplicant el principi de conservació de l'energia,

La velocitat de la pilota després del xoc és v2= e·u2

La pilota puja amb una velocitat inicial v2 i arriba a una altura màxima h2 que es calcula aplicant el principio de conservació de l'energia,

3) Rebot n

Després del xoc n l'altura màxima a la qual arriba la pilota és

hn= e2n·h

 

Perdua d'energia que experimenta la pilota

  1. En el primer xoc la pilota perd una energia

  1. En el segon xoc la pilota perd una energia

  1. En el xoc n la pilota perd una energia

La suma ΔE1+ ΔE2+ ΔE3+…+ΔEn és l'energia perduda per la pilota després de n xocs. Després d'infinits xocs la pilota haurà perdut tota la seua energia inicial mgh. Comprovem-ho sumant els infinits termes d'una progressió geomètrica de raó e2, el primer terme de la qual és ΔE1,

Temps que tarda la pilota en aturar-se

  1. El temps que tarda la pilota en arribar a terra quan es deixa caure des d'una altura h partient del repòs és

  1. La pilota rebota i puja fins a una altura h1 i tot seguit cau de nou a terra. El temps que tarda en pujar i baixar és

  1. La pilota rebota i puja fins a una altura h2 i tot seguit cau de nou a terra. El temps que tarda en pujar i baixar és

El temps total després d'infinits rebots és la suma de t0 i els termes d'una progressió geomètrica el primer terme de la qual és 2t0e i la raó de la qual és e,

Si proporcionem a la pilota una velocitat inicial horitzontal vx, després d'infinits rebots es desplaçarà una distància horitzontal x= vx·t.

Mesura del quoficient de restitució e i de l'acceleració de la gravetat g

El temps tn que passa la pilota en l'aire ente dos xocs successius amb el terra és

Si prenem logarismes

ln tn= n·lne + ln(2t0)

Si representem gràficament ln tn en funció de n obtenim una línia recta, el pendent de la qual és el coeficient de restitució e i l'ordenada en l'origen de la qual és ln(2t0).

Mesurant l'ordenada en l'origen obtenim 2t0

Coneguda l'altura h a la qual s'ha deixat caure inicialment la pilota aïllem l'acceleració de la gravetat, g.

 

Activitats

S'introdueix:

  • El coeficient de restitució e en el control d'edició Coeficient de restitució
  • L'altura inicial està fixada en el programa interactiu en h = 3 m

Es pitja el botó Comença.

Exemple

Introduïm e = 0.90 com a coeficient de restitució. Determinem:

  1. L'altura màxima a la qual arriba la pilota després del tercer xoc amb terra,

h3 = e2·3h        h3= 1.59 m

  1. El temps que tarda en arribar a aquesta altura.

t = t0+ t1+ t2+ t3/2 = t0+ 2t0e + 2t0e2+ t0e3 = t0(1+2e+2e2+e3) = 4.03 s

on t0= 0.78 s és el temps que tarda en arribar a terra quan es deixa caure des de l'altura inicial de 3 m.

  1. L'energia de la partícula després del tercer rebot.

L'energia ΔE perduda en el primer, segon i tercer rebot és

 ΔE = (e2-1)·mgh + e2(e2-1)·mgh + e4(e2-1)·mgh = mgh (e2-1)(1+e2+e4) = -13.78·m J

L'energia final és
Ef = mgh
+ ΔE = 15.62·m J

En la part esquerra de la miniaplicació (applet) es mostra l'energia de la pilota mitjançant un diagrama de barres. L'energia es conserva entre dos xocs consecutius amb el terra i es trasforma l'energia cinètica (en color blau) en potencial (en color roig) quan la pilota puja, i es transforma en sentit contrari quan la pilota baixa. L'energia de la pilota està marcada per línies de color negre; d'aquesta manera podem comparar l'energia que es perd en els xocs successius amb el terra.

 

RestitucionApplet1apareixerà en un explorador compatible amb JDK 1.1.
                              

 

Progressió geomètrica

Una progressió geomètrica es defineix com aquella successió en la qual el terme n és el producte del terme n-1 per un nombre r anomenat raó de la progressió,

a0= a
a
1= a·r
a
2= a·r2
a3= a·r3
    ...
an= a·rn

Suma de n termes d'una progressió geomètrica

Sn= a0+ a0·r + a0·r2 + …+ a0·rn
Sn
+1= a0+ a0·r + a0·r2+ …+ a0·rn+ a0·rn+1

Multipliquem la primera igualtat per r i restem membre a membre la primera de la segona,

Sn+1- r·Sn = a0

Si tenim en compte que Sn+1= Sn+ a0·rn+1podem aïllar la suma Sn de n termes de la progressió geomètrica,

 

Si r és menor que la unitat la suma dels infinits termes d'una progressió geomètrica es redueix a