L'anell de Thomson (I)

up.gif (1005 bytes)home.gif (1232 bytes)next.gif (1211 bytes)

Electromagnetisme

Autoinducció i 
Inducció mútua
Autoinducció.
circuit R-L
Circuits acoblats (I)
Circuits acoblats (II)
Oscil·lacions
elèctriques
El problema dels
dos condensadors
Elements d'un
circuit de C.A.
Mesura de l'auto-
inducció d'un anell
Circuit LCR en sèrie
Ressonància
Mesura de la velocitat
de la llum en el buit
Efectes mecànics de
la llei de Faraday
marca.gif (847 bytes)L'anell de Thomson (I)
L'anell de Thomson (II)
Coeficient d'inducció mútua

Component radial del camp

Mesura del coeficient d'inducció mútua

Activitats

 

En la pàgina anterior vam descriure l'origen de la força sobre l'anell però no es vam calcular aquesta força. En aquesta pàgina explicarem com es pot mesurar el coeficient d'inducció mútua M que precisem per a calcular el corrent Ia en l'anell, i la component radial del camp magnètic Br produït per la bobina; els dos factors intervenen en la força Fz que fa el camp sobre el corrent induït en l'anell.
 

Coeficient d'inducció mútua

Ja hem vist com es pot calcular el coeficient d'inducció mútua entre dos circuits. Ara emprarem la fórmula alternativa,

on dl1 és un element del primer circuit, dl2 és un element del segon circuit i r és la distància entre els dos elements (vegeu,per exemple, Lorrain P., Corson D. R., Campos y Ondas Electromagnéticas, Selecciones Científicas, pàgs. 366-367).

Com veiem en la figura, l'element de corrent és un arc infinitesimal de circumferència (l'arc és igual al radi per l'angle comprés)  dl1 = r1·dq1   i   dl2 = r2·dq2

Les components dels vectors dl1 i dl2 són

dl1= r1·dq1(-sinq1 i + cosq1 j)
dl2=
r2·dq2(-sinq2 i + cosq2 j)

El vector r té l'origen al punt A (r1·cosq1, r1·senq1, 0) i l'extrem al punt B (r2·cosq2, r2·senq2, z), 

r = (r2·cosq2 - r1·cosq1i + (r2·sinq2 - r1·sinq1) j + z k

El seu mòdul, o la distància r entre els elements de corrent, és

Hem de calcular la integral doble

Si el circuit primari consta de N1 espires iguals apretades i el circuit secundari consta d'una sola espira, el coeficient d'inducció mútua és

 

Componente radial del camp

La component radial del camp Br produït per la bobina en la posició (y, z) és

Si la bobina consta de N1 espiras apretadas, la component radial del camp Br en la posició que ocupa l'anell (r2, z) val

El valor del camp Br es pot calcular també de forma indirecta:

La llei de Gauss aplicada al camp magnètic afirma que el flux del camp magnètic a través d'una superfície tancada és nul, ja que no hi ha càrregues magnètiques aïllades, anàlogues a les elèctriques.

Prenem una superfície tancada de forma cilíndrica i de radi y i d'altura dz. Com s'aprecia en la figura, el camp magnètic entra per la base inferior Ф(z) i ix per la superfície lateral, Br·2pydz  i per la base superior, Ф(z+dz) de la superfície tancada.

El flux total serà

Ф(z+dz)-Ф(z)+Br·2pydz-=0

Com que Ф(z+dz) = (Bz+dz)·πy2   i   Ф(z) = Bz·πy2

expressió que ens dóna la relació entre les components radial Br i vertical Bz del camp magnètic produït per la bobina.

L'objetiu d'aquesta secció és obtenir una expressió aproximada del coeficient d'inducció mútua M entre la bobina i l'espira, en funció de l'altura z de l'anell.

Una vegada obtingut M podem calcular el valor aproximat de la component radial Br del camp magnètic en la posició (r2, z) que ocupa l'anell.

on I1 és el corrent que circula per la bobina.

 

Mesura del coeficient d'inducció mútua

Per a mesurar el flux Ф(z) del camp magnètic produït per la bobina que travessa l'anell, o el coeficient d'inducció mútua M = Ф(z)/I1 a distintes altures z, dissenyem l'experiment següent.

Mesurem l'amplitud de la fem V02 produïda en una bobina exploradora de N2 espires del mateix radi que l'anell. Si per la bobina circula un corrent d'amplitud I01 i de freqüència angular ω,

 

 

Activitats

S'introdueix:

  • El radi r2 de l'anell, en cm, actuant en la barra de desplaçament radi anell.

  • La intensitat del corrent que circula per la bobina (primari) s'ha fixat en  I1 = 1 A i la seua freqüència en f = 50 Hz.

  • El nombre d'espires, en N1 = 100.

  • El radi de cada espira, en r1 = 3.5 cm.

  • La bobina exploradora té N2 = 1 espira.

Es pitja el botó Inici.

  • Amb el punter del ratolí es mou la fletxa de color blau, que canvia la posició de l'espira.

Es pitja el botó Comença.

Es mesura l'amplitud de la fem produïda en la bobina exploradora (part superior de la miniaplicació o applet) i es determina el coeficient d'inducció mútua.

Exemple

Per a z = 5 cm, V02 = 72.59·10-6 V

Els parells de dades:

  • altura z

  • coeficient d'inducció mútua M

es guarden en el control àrea de text situat a l'esquerra de la miniaplicació (applet).

Per a cada radi de l'anell s'obté una taula de valors com la següent:

Radi r2=1.5 cm

Posició z de l'anell (cm)

Coef. d'inducció mútua, M·106 H

1.0

1.177

2.0

0.814

3.0

0.523

4.0

0.345

5.0

0.227

6.0

0.155

7.0

0.109

8.0

0.079

9.0

0.059

10.0

0.045

Es pitja el botó Gràfica.

El programa interactiu calcula pel procediment de regressió exponencial la funció M = a·exp(bz) que millor s'ajusta a les dades “experimentals”. Calen com a mínim tres parells de dades.

En aquest cas és la funció

M = 1.582·exp(-37.10·z)

on z està en m i M en 10-6 H.

El seu valor per a z = 0.05 és M = 0.2475·10-6 H.

El valor del camp radial Br en la posició z = 5 cm és

La intensitat del corrent en l'anell en l'estat estacionari és

 

Suposem que R = 3.6·10-4 Ω, L= 6.5·10-7 H, ω = 2π·50 rad/s i I01=10 A.

I2= -1.634·cos(2π·50·t) - 0.927·sin(2π·50·t)

La força sobre l'anell és

Fz = -2π·r2·I2·Br = 2π·0.015·(1.634·cos(2π·50·t) + 0.927·sin(2π·50·t))· 97.43·10-6·10·sin(2π·50·t) =
1.
50·10-4·cos(2π·50·t)·sin(2π·50·t) + 8.51·10-5·sin2(2π·50·t)

Tenint en compte que el valor mitjà de <sin(ωt)·cos(ωt)> = 0 i el valor mitjà de <sin2(ωt)> = 1/2, la força mitjana val

<Fz> = 4.255·10-5 N = 0.043 mN.

SolenoideApplet apareixerà en un explorador compatible JDK 1.1

Arrossegueu amb el punter del ratolí la fletxa de color blau