Sòlid rígid |
Estàtica. Elasticitat Moment d'una força Mesura del mòdul d'elasticitat Flexió d'una viga Viclament Mesura del mòdul de cisallament
|
|
|
|
Anem a estudiar el problema d'un cable penjant subjecte pels seus dos extrems com els que empren les companyies elèctriques per a dur el corrent d'alta tensió entre les centrals elèctriques i els centres de consum. La catenària com ara la cicloide, son dues corbes importants en la Física i en les Matemàtiques. La corba que descriu un cable que està fix pels seus dos extrems i no està sotmès a altres forces distintes que el seu propi pes és una catenària. La catenària es va confondre al principi amb la paràbola, fins a que els germans Bernoulli, simultàniament amb Leibniz i Huygens, van resoldre el problema. Formulació discretaTenim una cadena de boletes metàl·liques com les que s'utilitzen per a subjectar els taps de les aigüeres. Suposarem que hi ha N boletes igualment repartides sobre un fil de longitud L i de massa negligible.
Cada boleta estarà, per tant, sotmesa a tres forces: el seu propi pes, la força que exerceix el fil a la seua esquerra i a la seua dreta. La condició d'equilibri per a la bolita i de massa m s'expressa
Totes les components horitzontals de la tensió del fil són iguals, i l'anomenarem Tx. Tx = Tcosq0 = Tcosqi = Tcosqi+1 = TcosqN+1 Dividint la segona equació per Tx temim la següent relació entre l'angle q i i l'angle q i+1
A la quantitat constant quocient entre el pes de cada boleta mg i la component horitzontal Tx de la tensió del fil, l'anomenarem paràmetre g . La relació de recurrència s'escriu per a cada boleta i = 1... N.
Sumando miembro a miembro obtenemos el ángulo qN en función del ángulo inicial q0. tanqN = tanq0-Ng Si los extremos del hilo están a la misma altura, por razón de simetría tendremos que tanq0 = - tanqN Per tant, tanq0 = Ng /2 Sumant membre a membre la relació de recurrència fins al terme i, obtenim l'angle qi en funció de l'angle inicial q0. tanqi = tanq0-g i = (N-2i)·g /2 L'angle qi que forma el fil amb l'horitzontal en la posició de cadascuna de les boletes, l'angle inicial q0 i el final qN es calculen mitjançant la fòrmula següent
Les coordenades (xi, yi) de la boleta i s'obtindran sumant les projeccions d·cosq j i d·sinq j, j = 0...i-1, sobre l'eix X i sobre l'eix Y respectivament, sent d la distància entre dues boletes consecutives d = L/(N+1)
ActivitatsPer a representar l'estat d'equilibri d'un fil de longitud donada L, de massa negligible en el qual s'han fixat N boletes equidistants, s'introdueix en l'applet
Una vegada introduïdes les dades, polsem el botó anomenat Dibuixa. |
Formulació contínuaConsiderem un cable de longitud L subjecte pels seus dos extrems situats a la mateixa alçada i que disten a un de l'altre. Si r és la densitat del cable (massa per unitat de longitud).
En la figura, es representa les forces que actuen sobre una porció s de cable que té com a extrem el punt més baix A:
La condició d'equilibri s'escriu Tcosq = T0 O bé,
Derivant respecte de x, i tenint en compte que la longitud de l'arc diferencial ds2 = dx2+dy2
Integrant aquesta equació, tenint en compte que per a x = a/2, (en el punt més baix A de la corba) dy/dx = 0.
Integrant de nou, amb la condició que per a x = a/2, i = -h.
Com que la catenària és simètrica per a x = a, i = 0, la fletxa h val:
L'equació de la catenària és, finalment
La longitud de la catenària és Coneixent
Es calcula T0 resolent numèricament l'equació trascendent (3). A continuació, es representa l'equació de la catenària (2). La figura és una superposició de les imatges generades pels dos applets d'aquesta pàgina que mostren com l'aproximació discreta i contínua coincideixen quan el paràmetre g és gran i difereixen quan g és menuda. El paràmetre g = mg/Tx és el quocient entre el pes de cada boleta i la component horitzontal de la tensió del fil, que és la mateixa en cadascuna de les boletes.
Catenària no simètricaEn cas que la catenària no siga simètrica, és a dir, un dels extrems estiga a distinta alçària que l'altre, l'equació de la catenària resulta bastant més complicada.
Partim de l'equació diferencial (1), la integrem i prenem com a límit inferior l'origen O, en lloc del punt A, el més baix del cable, que ara ja no és el punt mitjà x = a/2, sinó un altre punt desconegut.
On C1 = r g/T0 és una constant que depén de T0 (la tensió en el punt més baix del cable) que és desconeguda de moment, i C2 és una constant d'integració el valor de la qual també és desconegut. Integrant de nou, respecte de x
Les tres constants d'integració s'obtenen a partir de les condicions següents:
ActivitatsPer a representar la catenària de longitud L donada, se situa el punter del ratolí en el quadrat menut de color roig en l'extrem dret del cable, es pitja el botó esquerre del ratolí i s'arrossega. Quan se solta el botó esquerre del ratolí, es dibuixa la catenària. Exemple: Considerem el cas de la catenària simètrica, quan els dos extrems estan a la mateixa alçària. Primer resolem l'equació trascendent (3)
A continuació, calculem la "fletxa" h
Si la longitud del cable és L = 100, i la "llum" és a = 50, resolem per qualsevol procediment numèric l'equació trascendent, la solució de la qual és g = 0.04355, i a continuació calculem h = 39.8 Si canviem la "llum" a = 80, obtenim g = 0.01478, i h = 26.53 |
Arrossegar amb el ratolí el quadrat menut de color roig al final del cable.
Beléndez, A., Beléndez, T. Neipp C. Estudio estático d'un cable homogéneo bajo la acción de su propio peso: catenària. Revista Española de Física 15(4) 2001, págs. 38-42
Adler, C. Catenaries on the Computer: A Freshman Physics Assignment. The Physics Teacher, Vol 37, April 1999, pp. 254-255.